És una evidència que els despatxos d’advocats anglosaxons van uns anys al davant en solucions legaltech. Analitzem com utilitzen solucions d’AI en les operacions legals, segons un estudi de Am Law 100, usos que ens puguin servir d’inspiració.
El resultat de l’enquesta presenta les següents conclusions:
- El 41% dels despatxos entrevistats utilitzen eines d’AI generativa (no indica en quin grau, si bé sembla un percentatge alt).
- Els usos de l’AI són, per aquest ordre d’importància: resum de documents, traduccions i transcripcions, cerques de material legal, elaboració de documents, redacció de publicacions a xarxes socials i comunicats de premsa i finalment cerques de documents legals.
- L’impacte de l’AI en les operacions legals se situa en aquests àmbits, per ordre de rellevància: productivitat en tasques que no aporten valor, comprensió de documents legals, cerques en documents segons patrons, consultes i extracte de documents, així com generació d’informació en relació amb el negoci del client.
- Les preocupacions més comunes sobre la utilització de l’AI, per ordre de rellevància són: els riscos inherents a una nova manera de treballar, manca de precisió vinculada a les al·lucinacions, seguretat i confidencialitat de la informació, manca de transparència en com es generen els resultats, o la relativitat dels preus per serveis realitzats amb AI.
Alguns exemples pràctics de la utilització de l’AI:
- Crear alertes als clients sobre canvis normatius i generar propostes d’adaptació.
- Transcripció d’audiència pública o judicis orals per generar resums, conclusions i recomanacions.
- Generació de clàusules contractuals a partir de l’anàlisi de grans volums de documents.
- Localització de clàusules contractuals o al·legacions que no generen els efectes desitjats, segons uns precedents determinats.
- Catalogació automàtica de documents mitjançant metadades obtingudes de la configuració de patrons.
- Anàlisi i la detecció de contingències en grans volums de documents en processos de due diligence.
Encara que les funcions de l’AI siguin molt avançades i útils, hem de tenir en compte que en cap cas i de moment l’AI fa una anàlisi legal pròpiament dita, sinó que fa una mera anàlisi estadística del llenguatge, cosa que la priva de capacitat de raonament, sense que impedeixi per això fer més eficients les operacions legals i així els advocats puguin dedicar-se a tasques que aporten més valor.
Aquest canvi de paradigma tindrà, sens dubte, una incidència important en els models de facturació i d’aquesta manera condicionarà la viabilitat dels despatxos, en detriment del criteri de les hores facturables, per orientar-se a mesurar l’aportació de valor més enllà de l’AI generativa.
L’AI tindrà un paper fonamental i un impacte sense precedents en els serveis legals, si bé la intel·ligència humana seguirà exercint un paper fonamental, no tan sols en funcions avui inassolibles per a l’AI, sinó de manera molt rellevant en la verificació del material produït per la IA generativa. L’èxit rau doncs en l’adequada combinació dels dos àmbits en la configuració eficient de les operacions legals.