Fiscalitat i economia digital: propostes de reforma del grup d’experts

L’economia digital, tan present a les nostres activitats i de manera més intensa a partir de la pandèmia, ha posat en relleu la inadaptació de les regles de tributació actuals per localitzar i gravar les rendes de les persones i societats que actuen en dos o més països: teletreball, nòmades digitals, youtubers, …
El grup d’experts per a la reforma del sistema fiscal espanyol proposa una sèrie de mesures, d’acord amb el llibre blanc elaborat a aquest efecte, i que conté a l’àmbit de l’economia digital les propostes següents:

Residència fiscal

1. El criteri de presència temporal de 183 s’hauria de compaginar amb l’existència d’un habitatge habitual o permanent a Espanya (de manera similar a la determinació de la residència a les comunitats autònomes).
2. Complementar el criteri del centre d’interessos econòmics amb un criteri més ampli en el sentit de centre d’interessos vitals (en la línia establerta als CDI), així com atendre la utilització de serveis o prestacions públiques a Espanya per part dels no residents.
3. El fraccionament del període impositiu de l’exercici on es produeix el canvi de residència, per evitar conflictes de residència i tributar a cada país per la renda generada.
4. Ampliar la clàusula antiabús (quarantena fiscal) al trasllat de residència de nacionals espanyols a països no cooperadors, en lloc de l’actual referència a paradisos fiscals, concretant el concepte de “nivell impositiu considerablement inferior”, si bé es permetria acreditar que el canvi de residència fiscal no té caràcter abusiu. En el mateix sentit, es proposa per a la regulació del concepte d’absències esporàdiques que tantes dificultats ha generat.

Rendes especials per a impatriats

L’estudi posa en relleu l’existència de nous règims especials en diferents països que busquen atreure, no només capital humà, sinó també determinades rendes o patrimonis rellevants, pensionistes o, de manera més recent, els anomenats “nòmades digitals” (persones que treballen en remot i canvien de residència habitualment), que hauria de ser objecte d’un replantejament en el seu tractament a la llei de stratups actualment en tràmit parlamentari.
L’estudi posa en relleu els països europeus més atractius en el rànquing mundial per a l’atracció i la retenció de talent: Suïssa (1), Dinamarca (4), Suècia (5), Països Baixos (6), Finlàndia (6), Luxemburg ( 8), Noruega (9) o Islàndia (10), Regne Unit (12), Alemanya (14), Irlanda (16), Bèlgica (17), Àustria (18), França (19), Estònia (22), Malta (23), República Txeca (24), Eslovènia (26) i Portugal (28). Espanya se situa al lloc 29, quan està entre els 10 primers en preferència per a un trasllat de residència.
Els experts entenen que les propostes en l’àmbit dels impatriats passen per les instàncies europees, on cal iniciar una tasca de coordinació de les polítiques fiscals dels Estats en el context de la mobilitat transfronterera de les persones, en el sentit d’establir les bases i regles comunes de joc que evitin distorsions en la localització de les rendes de les persones físiques.
Valora positivament els canvis projectats en el règim especial d’impatriats, ja que permetran millorar la competitivitat d’Espanya en l’atracció i la recuperació de talent en un context de gran mobilitat internacional de les persones físiques i transformacions importants en les relacions laborals. Per això, el Comitè considera que Espanya ha de reforçar el seu règim especial per a treballadors desplaçats amb la finalitat de fer-ho més competitiu davant d’altres règims especials existents a països veïns, però sense allunyar-se de la finalitat amb què es va crear i ho justifica.

Creadors de continguts digitals

1. Donar suport al naixement i als primers estadis d’activitat proporcionant eines que simplifiquin les seves obligacions tributàries i proporcionin seguretat jurídica en la interpretació.
2. Inclusió a la Llei de l’IRPF de la regulació dels rendiments derivats d’activitats econòmiques, clarificant les despeses deduïbles i no deduïbles i la possibilitat d’actuar mitjançant societats professionals.
3. Clarificació en el model de conveni de doble imposició de la naturalesa de la renda que perceben (artistes, cànons, rendes empresarials….) i de la seva tributació a Espanya pel nombre de visualitzacions a Espanya, així com explorar-ne una possible reelaboració de les pautes de definició i punts de connexió que legitimen l’exercici dels drets impositius del país de la font.
4. Revisió dels punts de connexió que permeti millorar la relació amb el territori espanyol dels rendiments obtinguts per no residents perquè, en absència de CDI, pugui exercir la seva jurisdicció tributària.

El grup d’experts reconeix que l’eficàcia de la majoria de propostes passen per una coordinació dels estats, tant a nivell europeu com per mitjà de la modificació dels comentaris al model de conveni de doble imposició de l’OCDE, de manera específica a l’àmbit dels creadors de continguts digitals.

https://www.ief.es/docs/investigacion/comiteexpertos/LibroBlancoReformaTributaria_2022.pdf