Contractus, econtract i smart contract, de com les noves tecnologies ofereixen noves possibilitats de contractació

Des de la convetio del dret romà clàssic com a font d’obligació entre les parts, els elements externs han determinat la configuració del contracte com a prova de la seva existència i eficàcia, per a fer realitat el tradicional aforisme de pacta sunt servanda, que exigia l’existència de determinades paraules solemnes (verbis) o esments escrits (litteris) o els negocis in re mitjançant la traditio. La forma d’expressió del contracte es configura com un element necessari per a la seva existència i determinació del contingut.

Els contractes seran obligatoris qualsevol que sigui la forma en què s’hagin celebrat, sempre que en ells concorrin les condicions essencials per a la seva validesa, i cal recordar que els elements essencials són l’objecte, la causa i el consentiment.

La introducció de la tecnologia en l’àmbit jurídic no ha modificat l’essència del contracte, si bé ens ofereix noves possibilitats, en el que suposa el pas de l’àmbit analògic al digital. En aquest sentit apareixen dos conceptes nous: el contracte electrònic i el smart contract. Entenguem en què consisteixen.

Un contracte electrònic manté les característiques d’un contracte tradicional, que en lloc d’utilitzar un suport en paper utilitza mitjans digitals, que permet que les parts no hagin de coincidir físicament en el moment de la signatura, així com la prestació pot realitzar-se i consumir-se directament mitjançant el suport digital (compra de música, pel·lícula o programes informàtics), o de manera indirecta (compra de productes físics que ens enviaran al nostre domicili, llibres, roba, viatges).

El contracte electrònic sol incorporar el pagament electrònic del preu del servei, que comporta una automatització del procés, si bé pot realitzar-se també mitjançant els sistemes de pagaments tradicionals.
El smart legal contract és un contracte electrònic que a diferència de l’exposat anteriorment les prestacions obligacionals, pecuniàries, de donar o fer, s’automatitzen per elements de programari i maquinari interconnectat amb la tecnologia de cadena de blocs, denominada blockchain, sense requerir en cap cas el consentiment de les parts en fase d’execució.

A diferència de la resta de contractes, la perfecció del smart contract es produeix mitjançant un doble consentiment:

  1. El consentiment habitual a les disposicions contractuals convingudes.
  2. El consentiment preconstituït sobre la consumació automàtica, en el sentit d’acceptar que la prestació objecte de la seva obligació serà realitzada automàticament i sense autorització pel smart contract en les condicions convingudes, i amb això la consumació del contracte no depèn directament de la voluntat de les parts, sinó que és propi programari que duu a terme la prestació d’acord convingut per les parts.
    De l’exposat en relació a l’automatització dels contractes en fase d’execució, cal establir dues conclusions que es plantegen com a revolucionàries en l’àmbit contractual:
  3. No cal parlar de compliment o incompliment obligacional, en la mesura que el mateix no està en mans de les parts.
  4. Les parts tindran dret a obtenir la prestació establerta encara en cas d’error informàtic en la configuració del contracte.

Sens dubte la contractació electrònica, i de manera específica el smart legal contract, ofereixen respecte les formes tradicionals un marc de major confiança per la seguretat i autenticitat de l’acord, de major autonomia per l’eliminació d’intermediaris, d’estalvi en la seva tramitació i d’eficiència en la contractació, que configuren una alternativa cada vegada més utilitzada per empreses i particulars.
El pròxim repte: la computació quàntica
El pròxim repte en l’àmbit contractual d’acord amb les noves tecnologies es planteja en l’àmbit de la computació quàntica, que suposa superar l’àmbit digital a substituir el bit pel cúbit, que ens permetrà nous logaritmes i una seguretat total, amb extraordinàries potències de càlcul que permet realitzar en 200 segons una tasca que hagués costat 10.000 anys al supercomputador més potent del món. Per a l’ús quotidià d’aquesta tecnologia falten encara alguns anys, encara que en l’àmbit tecnològic tot evoluciona a gran velocitat.

Què en penses?

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Altres articles sobre , , , ...